El grup de grans diu...

Esplai Minuatx, un nom tan simple i al mateix temps tant complert. L'esplai és com un refugi, aquí hem trobat una petita família, amb persones molt grans que quan les vam conèixer eren molt petites, amb les quals hem arribat molt lluny. 

A l'esplai hem crescut, ja no només físicament sinó com a persones. Amb el pas dels anys ens han ensenyat a conviure, a viure d'una altra manera, a ajudar-nos els uns als altres, a acompanyar-nos durant aquest llarg viatge. Hem trobat un lloc segur. Un lloc on pots explicar tot el que sentis, tot el què et passi i cadascú et dóna el seu consell. I converteixen somriures per llàgrimes, i això ens fa especials.

El que passa entre nosaltres, es queda entre nosaltres.

Quanta gent pot sentir-se tan vinculada a altre gent com nosaltres? La gent desprèn amistat o odi, depenent de la situació; crear un vincle, però, és una cosa molt més forta i poètica. Els vincles són tan difícils de trobar que quan se n'estableixen es tornen a temporals.

I d'això vosaltres en sou els responsables, i en formeu part, d'un vincle tan intens que és, probablement, irrepetible, únic. Moltíssimes gràcies per permetre l'existència d'aquest vincle, aquests incondicionals, per els de sempre; i per formar-ne part.

Especialment als monitors, que no són uns simples monitors, sinó que són com els nostres amics, com els nostres germans grans, els nostres grans recolzaments.

I no només als que ens acompanyen ara, sinó a tots aquests que durant 25 anys han anat passant per aquest lloc tant magnífic i màgic. Tots aquests que han sabut tirar aquest projecte endavant.

Pels que portem aquí des de que encara no érem conscients del què fèiem, l'esplai ha estat molt més que un simple lloc on anar a passar els dissabtes. Saber que tens un grup, un lloc, un suport que saps que sempre el tindràs, et dóna una gran tranquil·litat. I a mida que passen els anys, això augmenta, fins arribar al punt de no saber què faries sense això, ha passat a formar una part molt gran de la teva vida.

I així és com ens sentim, orgullosos tots plegats i cada un de nosaltres de poder formar part d'aquest refugi que és capaç d'acollir-nos no només durant el temps que ens queda gaudint d'aquest grup, sinó durant tota la vida.
Ens ha deixat petjada, i aquesta petjada passi el que passi mai desapareixerà, perquè el que ens heu ensenyat, el que ens heu fet crear, no marxarà mai.
Esperem algun dia poder arribar a agrair-vos, monitors, tot el que heu fet per nosaltres. I continuar compartint mil experiències més durant molt més temps mentre puguem.

Us estimem moltíssim.