I aquesta setmana a L'ENTREVISTA DE LA SETMANA, entrevistem al Gerard Laymon i Vilaró, actual director de l'esplai.
Quan vas entrar a formar part de l'esplai?
Vaig entrar a formar part de l'esplai el 2017 quan encara estaven a l'escola La Sèquia. En aquell moment l'equip de monitores i infants era diferent, i és interessant veure com ha anat evolucionant.
Coneixies el món del lleure abans de ser infant/monitor?
Sí, molts amics formaven part del món del lleure i per això coneixia aquest món. Quan era petit sempre tenia els caps de setmana ocupats, i no vaig poder formar part d'un esplai fins que vaig ser més gran.
En quin moment passes a ser director i quins canvis va comportar?
Crec que passo a ser director el tercer any d'esplai, ja que l'antiga directora va deixar l'esplai i no hi havia relleu. Va comportar que em fiqués a la davantera en el lideratge de l'equip de monitores per intentar crear un nou grup de monitores ben cohesionat i amb bones relacions entre nosaltres.
Quins són els valors que defineixen i es treballen a l'Esplai Minuatx Manresa?
Pel mi, els valors més significatius que hem treballat durant la meva estada són l'empatia, la integració i acceptació cultural, social i de gènere, el pensament crític, les relacions sanes i significatives, el respecte i finalment l'escolta activa entre altres.
Explica'ns la lluita reivindicativa per obtenir un local propi.
Uuf, doncs va ser un camí molt llarg que pensava que no s'acabaria i em va gastar bastanta energia. Ara mateix, estic molt content de tot el que hem aconseguit fins ara. El procés va durar entre dos i tres anys, i encara hi ha millores al local que es podrien fer.
Les primeres converses amb l'ajuntament van ser poc satisfactòries, però recordo que va canviar l'equip de govern i vam pensar que era un bon moment per tornar a pressionar. Durant mesos, vam tenir diferents converses amb la tècnica i la regidora de joventut, vam intentar que l'Esplai, les famílies, GALL i algunes persones més s'impliquessin i tinguessin en compte la nostra situació perquè fessin pressió per diferents bandes a l'ajuntament. Finalment tot això va funcionar i ens van cedir les claus del local. He de donar especial atenció a la feina de la tècnica de joventut Cristina Cano, que li estaré eternament agraït per tota la seva ajuda.
M'agradaria acabar dient que el meu projecte de director es va basar en la cessió del local i si teniu més ganes de saber com es va produir, allà està millor explicat.
Recorda'ns tres anècdotes emotives, que et van frapar i/o significatives del teu pas per l'esplai.
La primera història que m'agradaria recordar són els primers campaments d'estiu al càmping de Ribes de Freser que vaig anar. M'ho vaig passar molt bé, i recordo una setmana increïble i molt divertida.
La segona anècdota va ser un Sant Jordi mentre estàvem venent roses al passeig. Mentre estàvem a la parada, vam presenciar una persecució i baralla entre un policia secreta i un conductor d'autobusos.
El tercer moment més significatiu va ser durant una esplaiada a Martorell. Vam passar un cap de setmana molt "xulo" i divertit.
Què els hi dius a les noves generacions de monitors/es de l'esplai?
Que mantinguin l'esplai més viu que mai, ja que per mi ha sigut un moment de creixement personal i espero que també ho sigui per a més persones. Que estimin i valorin les relacions que es creen formant part d'aquest grup, i que les sàpiguen apreciar. Que intentin transmetre valors positius des de l'estima i la comprensió, pensant en el bé comú, així com en el benestar de tothom.
