I aquesta setmana a L'ENTREVISTA DE LA SETMANA, entrevistem la Carla Casarramona, antiga directora de l'esplai.
- Quan vas entrar a formar part de l'esplai?
Quan tenia 18 anys, com a monitora. Devia ser el 2010.
- Coneixies el món del lleure abans de ser infant/monitor?
La veritat és que no, va ser mentre jo estava fent el mòdul de grau superior d'animació sociocultural que em van proposar anar dissabtes tarda a fer de monitora per provar. Em va agradar i vaig seguir.. 11 anys!
- En quin moment passes a ser director i quins canvis va comportar?
Calia tenir algun títol de director de lleure i a mi em va semblar una bona oportunitat per aprendre més coses d'aquest món. Això també ens va permetre continuar l'esplai amb el títol de director necessari.
- Quins són els valors que defineixen i es treballen a l'Esplai Minuatx Manresa?
El companyerisme, la igualtat de gènere, la solidaritat, el respecte pels companys i pel medi ambient, el treball amb altres esplais o caus, etc.
- Explica'ns la lluita reivindicativa per obtenir un local propi.
Va ser complicat... Quan vam decidir formar part d'Esplac, el centre que ens acollia, la Salle, va dir-nos que si formàvem part d'Esplac, que es laic, nosaltres no podíem seguir amb el local de la Salle, així doncs després de varies trucades, gestions i reunions, l' escola la Sèquia ens va acollir uns quants anys més, però tampoc teníem un local en condicions.
Després de valorar-ho i parlar amb l'ajuntament i insistir, ens van comentar l'existència d'un local lliure just al costat del museu de la tècnica.
El vam anar a veure i ens va encantar, però no ens hi vam poder instal·lar, ens havíem d'esperar un parell d'anys més. Jo vaig plegar definitivament de l'esplai.
L'equip que seguia va continuar amb el mateix objectiu fins que, després d'insistir força, l'ajuntament va cedir.
- Recorda'ns tres anècdotes emotives, que et van frapar i/o significatives del teu pas per l'esplai.
No sé si només puc explicar tres perquè en recordo de moltíssimes i moltes d'importants. Em recordo d'unes colònies en que van aflorar-nos molts sentiments per part de les monitores (que n'érem moltes). I recordo que un infant estava molt enyorat dels pares, que els necessitava, ens va fer cansar molt, i per això vam estar molt per ell, perquè pateixes molt perquè el nen no està bé. Van ser colònies molt boniques, molt cansades... van sortir moltes emocions.
També recordo quan érem a La Salle durant la festa dels 25 anys. Va ser un moment molt bonic. Va ser quan vaig entrar a l'esplai. Llavors ja vaig veure que era un projecte molt bonic.
També recordo quan vàrem començar a La Sèquia. El projecte seguia i la gent continuava tenint confiança. Va haver moltes baixes de famílies amb el canvi de l'escola, com és lògic. Però amb el temps vàrem tenir la confiança de continuar i de fer-ho bé i vam aconseguir tenir més infants que quan jo vaig començar (uns 60).
Aquests tres moments són els que més recordo i les amistats que vaig fer a l'esplai i que encara em duren, que són úniques.
- Què els hi dius a les noves generacions de monitors/es de l'esplai.
La veritat és que els hi recomanaria que ho gaudeixin molt, que ho aprofitin, que n'aprenguin molt. No és un projecte només per passar l'estona, sinó que aprens moltíssim. I els companys de monitoratge d'un esplai, l'equip de monitors, són persones que queden per sempre, que sempre tindràs, perquè vius tantes emocions i experiències compartides, i tanta responsabilitat compartida a l'hora de fer campaments, colònies, vius tantes vivències amb ells... Jo vaig estar 11 anys i quan ho vaig deixar, ho vaig trobar molt a faltar; encara hi ha moments on ho trobo a faltar, però imagino que tot són etapes. En tinc molt bon record. Que ho gaudeixin molt i que n'aprenguin molt de totes aquestes experiències.
